Amb aquesta foto de canalla, que no et cap justícia ...
... i aquesta carta barroca (que comença amb la vela al enterrament, broma del destí), et em vas presentar:
I ara el sol brilla per a tots, menys per a mi.
Teu mamita es troba regular, els anys que li van pesant. El teu vell i fidel Nus no aixeca cap des que et vas, i jo ... et estrany! Et estrany, i et estrany. Ai Amor, que terrible és la mort per als que es queden.
T'estimo amb tota la meva ànima.
Per sempre.
Per sempre.